Amics i amigues:
Segur que heu sentit la dita que diu que una imatge val per mil paraules.
Doncs bé, hauré d´escriure més de 3ooo paraules per desxifrar la realitat que amaguen aquestes fotos. Primer, les fotos les fa qui té una càmara, i el qui no la té es troba indefens davant d´aquesta màquina amb flash. igual d´indefens com aquell que l´apunten amb una pistola. I jo m´hi vaig trobar indefens. M´estava despullant en el menjador del Parce, quan veig que la rata canitxe microbiòtica portava la càmara. Vaig pensar "ja hi som, ja tornará a emprenyar per immortalitzar el moment". I en efecte, com fan les rates, si no rosseguen les hi creixen les dents. Als negres, si no follen,els creix la polla. I al Toni, si no fa fotos, li creix la llengua.
Encara recordo que en l´últim festival eròtic, com tirava fotos no hi havia problema. Però en l´anterior, que no duia càmara, acabava posant la llengua en el sexe dels actors, de la baba que li queia. I a en Toni també li queia la baba quan em va veure en gallumbus damunt el sofà-llitet del seu menjador. En un primer moment li pregà que no em fes fotos, però ràpid m´adonnà que ell tenia altres intencions. Volia accedir carnalment al meu cos, el molt bacó. Però més aviat volia introduir-se el meu fal a la seva boca.
Em suplicà que no em tiraria cap foto si li posava l´api a la gola, ja que el volia remullar, baix el pretexte que "fa molt que no menjo calent" I tots sabeu que una altra cosa no, però jo sóc un calent. Davant aquest xantatge sexual, primerament em digué a mi mateix: "MIquel, tanca els ulls i així serà com si te la xuclés una bonica noia". Però a l´hora de la veritat no podia fer cap construcció eròtica amb aquella cara, tan peluda com la figa d´una octogenària sense depil.lar. I amb aquells ulls de friki supervivent d´una societat que no ha tingut el neolític. És adir, és com un hàmster d´un aborigen australià. A més, amb la gana que passa, la rata canitxe me l´hagués arrancat d´una mossada. No podia accedir al seu xantage, de manera que aquesta versió MATA-HARI de la Minnie Mouse em va immortalitzar en fotos. mirant-les, me adonat de quelcom que sospitava.
En Toni s´ha enamorat de mí. M´estima , i no sabia com dir-me-ho. I m´ho ha dit amb instantànies acarnissades contra la meva dignitat. LLeig!!
Només cal veure com enfoca l´objectiu mostrant el meu cul. Si nois i nòies, el meu cul. Allà per on defeco, allà on m´arropenjo en la cadira, i allò que tinc més pelut que el matoll de l´Anna. I aquesta imatge val per mil paraules: el Toni em somia, i ara em té a la seva càmara. Les masturbacions al Parce mentre mira la imatge poden ser múltiples. Amics Ardite, Martí i Alba. Si noteu olor de sègol barrejat amb farum de pixats reciclats, no és el vostre veí marroquí fent CUS-CUS, és en Toni que s´acaba d´escorre i se l´eixuga en un pòster de Pink Floyd.
Per què us penseu que té aquest grup tan mitificat? Per què els pòsters d´aquesta banda són els únics que absorbeixen sense deixar taca. Perquè creieu que s´ha tatuat la cama amb The Wall? Perquè quan no té els pòsters a mà allí si refrega la correguda, el molt guarro!!! Per què us penseu que va a anar a Londres? Per alletar-li la cara a aquest cantant juràssic altrament dit David Gilmour. L´unic que em sap greu de les fotos són ells mitjons negres. Realment ni són estètics ni eròtics, però és que al Parce carda un fred de colllons.

Bona nit a tots, menys al canitxe malparit!!