“Fer un Kinder” vol dir cagar en l’argot que fem servir els colegues de classe. Es pot dir tant “fer una Kinder” com “Kinderitzar-se”. Un Kinder és un cagarro normalet, marronet, simpàtic, ja sabeu de què parlo. Llavors hi ha el “Kinder delice” que és quan cagues tou, per exemple després de prendre “purgante soteras”, el cafè de la facultat que li diem així perquè l’empresa que dur el bar és el Grup Soteras i perquè fa cagar. També hi ha el “Kinder xocobomb”, que és la diarrea explosiva. I per últim “la connexió” que és quan el cagarro ja toca el terra del vàter, però encara surt per l’anus. Per si no ho sabíeu Kinder ve de l’ou Kinder, i ve d’aquí perquè de vegades cagar és com pondre ous, ous marrons.
Una variant del Kinder és el Webster. En una tira còmica que apareixia a “El Jueves”, “Ortega y Pacheco” es troben en un museu i amb un cagarro fan una figura a mida natural que li posen el nom del simpàtic nen televisiu. Doncs un Webster no és res més que una cagada monumental.
Com podeu veure, les discussions de bar i l’argot entre colegues dóna molt de si. Segurament una anàlisi freudiana ens explicaria perquè parlem de la merda i al nostre humor té un paper molt rellevant. És que som com nens.