La vida és una merda! Que per què? Perquè ho dic jo? No, perquè m'ho han fet veure.
Hom m'ha recordat que més val ser un mamador de duro que un crític per tal de triomfar en la vida. Però què passa si et negues a ser un cony de mamador de duro? Que et follen. És a dir, o la mames o et donen pel cul, vulguis o no et tracten com una puta, et fas puta o et putegen.
Estic fins els collons, i el que més m'emprenya és que algú que va de progre, un tio que va del més alternatiu, anarco okupa i el que volgueu, utilitzi el poder, la seva situació com a cregut ésser superior o en posició suposadament superior, faci servir tots aquells mecanismes que critica com a no vàlids: "Si creeis que lo que quiero es que penseis como yo pues que os den pol culo!" I, oh paradoxes de la vida, m'han donat pel cul per no pensar com ell.
Sr. Queosdenpolculo, veus com ets de contradictori? "No hay nada que me dé más por culo que suspender a un alumno" Doncs a l'alumne ni t'explico! Sort que no tinc morenes perquè sinó aquest cabronàs m'hauria desagnat viu. Hauria estat un espectacle un pèl patètic: "Si no quiero que penseis como yo, porque sinó me la tendria que cascar" Això ho diu mentre es masturba veient les notes i pensant que els pobres desgraciats que no han vist la llum, que no han seguit amb fe cega (fe de pà sucat amb oli: copiar-pegar) les seves revelacions mescalinesques post68, més que ràncies, suspendran perquè els pobres diables, pobres pagans que han decidit sortir-se del camí només se'ls pot redreçar a base de vaselina concentrada i condons de paper de lija.

Per mi que com sóc dels pocs que l'escoltèvem i li preguntàvem fora al passadís, li feia cosa dir-nos adéu i quedar-se sòl de nou davant d'una colla de degenerats passotes com nosaltres. O potser, no vull posar-me sentimental que em regalima.

Maleït cabronàs, no em veuràs més el pèl, ho sento Queosdenpolculo però hauràs de cascar-te-la aquest any amb d'altres pobres ànimes desesperades de tercer perquè jo penso anar de tarda i seguir el sistema que tan critiques i que al cap i a la fi et dóna de menjar i et permet, gràcies als bons sous que cobres pel nostre suor de pobres borregos desgraciats i treballadors, dur una vida "alternativa", crítica, però no ets més que un gra purulent al cul que és el món, continues formant-hi part i t'hi nudreixes com tots, només que tu creus ser superior, perquè un mal viatge et va mostrar el camí, i, pobres de nosaltres, no podem seguir-te en el teu viatge solitari evangelitzador. No som més que uns pobres pagans petats per pseudo-progres que no fan més que fotre'ns dient-nos què hem de fer sense fer res més que parasitar els sitema que critiquen, engreixant gràcies en ell: per què collons no t'envàs a un monestir a donar pel cul a nens petits? La veritat és que la situació no seria gaire diferent, però com a mínim nosaltres no patiríem.

Recordo una pel·li argentina, un personatge diu: "sos como las moscas, allá donde vas dejás la cagadita".