Estava jo parlant sobre moltes i diverses coses (és a dir, no tinc ni puta idea de què) amb el company PCPViril. De sobte ho vaig veure clar.
Vaig citar a un vell amic (pq ja té una edat no per res més) q sempre em deia: "Tío, la vida es una mierda!" Quanta raó, què serà d'ell? M'importa un rabe i no ve a conte. Llavors mentre parlava amb PCPViril, i fent un exercici de filosofia carajillera, vaig trobar el quid de la qüestió. Companys, germans, germanes i tota la gent q me l'ha xuclada: si la vida és una merda, i morir és perdre la vida: cagar és morir!!! Ho enteneu ara?! És tota una revelació! L'acte mateix de la defecació és una metàfora de l'acte d'envellir!
Així q ja ho sabeu, aquí teniu la solució als vostres problemes: si voleu viure més anys, cagueu menys! És així de fàcil! A restrenyir-se s'ha dit!! Pq cada vegada q aneu al wàter perdeu una mica de la vostra vida. Tot i q tb es podria considerar una metàfora del naixament: la vida surt de l'interor del nostre cos, l'anus és l'origen de la vida! A més, com sempre li dic a certes persones: A tu no et van parir, et van cagar!
Llavors ens trobem amb una incongruència: si caguem ens morim de mica en mica, però si no caguem també. L'únic q podem fer és intentar cagar la quantitat justa per envellir tant com volem.
Però una altra paradoxa: si la vida és una merda, pq viure massa? Tampoc és qüestió de posar-se ara a prendre laxant per fer q la vida sigui més curta, pq la vida ja fa cagar per si mateixa prou i de sobres. D'aquí podem concloure q prendre fibra és com fumar: et suïcides lentament per un plaer a curt termini (i quin plaer: una bona cagada dóna més gust q un paquet de tabac sencer!!!).
Ser immortal és fotut, anar restret tota l'eternitat és un preu q no penso pagar, però tampoc vull q se m'acabi això massa d'hora. Així companys, ja ho sabeu, cagar és una responsabilitat q tots tenim, heu de dosificar la merda tant bé com podeu, o vulgueu.
Q la merda us acompanyi!